La batalla de l’aeroport

Mentre centenars de professionals de la tertúlia televisiva i radiofònica analitzaven les condemnes per sedició i malversació imposades als presos polítics catalans pel Tribunal Suprem Espanyol, convocades per Tsunami Democràtic, durant tot el dia 14/10/2019, milers de persones van col·lapsar la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat de Llobregat en protesta pel mateix motiu. Els manifestants, la majoria molt joves i previsiblement estudiants, intentaven accedir a l’interior de l’Aeroport d’AENA. La policia catalana i espanyola coordinada des d’un centre de comandament depenent dels Mossos d’Esquadra van aplicar dosis importants de violència.

La plaça Catalunya era el punt de trobada indicat per Tsunami Democràtic o s’havien de concentrar les columnes d’estudiants. L’acció que en aquell moment es va proposar va ser aturar l’activitat de l’aeroport de Barcelona. Milers de persones es van dirigir cap als diferents mitjans de transport, essent el metro un dels preferits entre altres coses perquè RENFE va intentar boicotejar l’accés i va suspendre els trens de rodalia que passaven prop de la terminal. Els vagons de metro més que atapeïts, amb la gent cantant els Segadors, van portar la massa humana fins a El Prat de Llobregat. Algú havia decidit interrompre el servei en aquest punt, per tal d’impedir l’arribada dels manifestants a l’aeroport. Això no va desanimar ningú i milers de persones travessaren el barri de Sant Roc observats i animats des dels balcons per les veïnes i veïns poc acostumats a veure estelades al seu barri. Ocupant les vies d’accés que habitualment porten només vehicles però permetent que els cotxes circulessin per un carril, els manifestants arribaren a la T1. Tots els accessos estaven col·lapsats, amb la gent fora dels vehicles gravant amb els mòbils l’arribada dels tsunamis. Molts d’aquests usuaris eren persones que responien a la mateixa convocatòria i que havien decidit anar-hi en el seu vehicle. Barrejats entre elles i ells, turistes i d’altres viatgers que intentaven arribar infructuosament als seus vols. Es desesperaven, no entenien res.

Els manifestants van ocupar la plaça de la T1 on ja els esperaven centenars de Mossos i Policies Nacionals amb les seves furgonetes. Un gruix important de gent va aconseguir arribar fins a la porta d’accés del passatge on es barrejaven amb les persones usuàries i treballadores l’aeroport. Després d’una estona de protesta, els Mossos van començar a repartir cops de porra fis esbandir la gent. Mentrestant, els halls d’accés i els pàrquings eren ocupats per la manifestació. La Policia Nacional era l’encarregada de vigilar que no passessin a l’interior, on ells tenen competència exclusiva d’ordre públic.

Cap a la tarda, encara estaven tallats els accessos als vehicles -els autobusos no podien sortir -, i el metro aturat. Només es podia accedir a l’aeroport a peu. Molts turistes amb les seves maletes venien caminat des de les parades de transport públic de la T2 de l’aeroport, a set kilòmetres de distància. A conseqüència dels vols suspesos tot era ple de gent asseguda i estirada a terra rodejada de les seves pertinences. Cap a mitja tarda, les forces policials començaren a carregar contra la massa humana, per tal d’anar alliberant espai. Va rebre tothom incloses i inclosos periodistes. Manifestants demanaven als fotògrafs que recollissin en imatges les ferides i contusions. Un amnifestat ha perdut un ull per impacte de pilota de goma. Des dels pàrquings – a la T1 estan en un edifici de 7 plantes, es llançaven objectes, alguns contundents, es buidaven extintors i amb mànegues es ruixava la policia. Això va servir d’excusa perquè els representants de l’ordre apliquessin la seva violència legitimada per l’estat, en nombrosos moments de forma força innecessària. La diferència amb les formes d’aquesta protesta amb les de les armilles grogues i les de Hong Kong eren com les que hi ha entre un equip de la lliga professional de futbol i un de segona regional. Res a veure. Malgrat tot, la manifestació va aconseguir fer recular la policia fent una mena de parapets amb uns palets. Al mig de tota la batalla, algú que segurament feia tard, havia deixat un Porsche. En aquest moment es van veure les imatges més desagradables i és on es va fer mal a més gent.

A poc a poc, com no podia ser d’una altra manera, els professionals van anar guanyant la partida i van aconseguir expulsar la gent dels llocs més crítics estratègicament parlant. Cap a les deu de la nit, Tsunami Democràtic va desconvocar. Milers de persones es van dirigir a peu cap a la T2, per tal d’agafar els mitjans de transport. A la T1 continuava tallat l’accés al metro. El col·lapse de les estacions de transport públic va ser espectacular. Malgrat tot, el bon rotllo va permetre que tothom pogués anar marxant cap a casa.

Next

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

top
×