Les vides negres importen

En favor de les vides negres i contra el racisme, centenars de persones racialitzades i també blanques, de diferents col·lectius de persones africanes, americanes i afrodescendents catalanes, expressaven la seva rabia i indignació per l’assassinat de George Floyd, a mans d’uns policies de Minneapolis (EUA).

Avui, 07 de juny de 2020, diumenge plujós, ha estat un clam no només per aquest home negre asfixiat sota el genoll d’un home blanc i racista, sinó que també s’han recordat persones racialitzades mortes a conseqüència de la violència institucional a l’estat espanyol i a tota Europa.

El racisme no és patrimoni exclusiu dels EUA, lamentablement és una xacra que s’estén per tot el món, Catalunya inclosa.
Algú pot creure que només es posa focus quan la persona afectada és nord-americana. Aquell país va sustentar bona part del seu desenvolupament econòmic amb el tràfic i explotació de persones i va sofrir una guerra civil suposadament entre abolicionistes i esclavistes que encara palpita amb força en alguns estats, passats més de 150 anys.

Però el racisme no és patrimoni exclusiu d’Amèrica del Nord. L’explotació de persones racialitzades com a mà d’obra del primer món contínua tan vigent com sempre. Amb una altra, cara, sense cadenes, però amb la pròpia vida com a preu en molts casos.

Recordem sempre que quan mosseguem una poma o una pera, les mans que l’han portat de l’arbre al nostre plat, són les d’una persona que ha passat dies i nit en pèssimes condicions, dormint potser al ras, i per un sou pel qual ningú de nosaltres seria capaç de moure un sol dit.

Aquesta és una versió del racisme. Però n’hi ha d’altres. Existeix un racisme que afecta a ciutadanes i ciutadans amb dret a vot, el que afecta les nostres filles i fills, a les nostres veïnes i veïns, a les nostres companyes i companys de treball, a les nostres amigues i amics. És el racisme de cada dia, el que no surt a les notícies.
El que afecta a totes aquestes persones, ciutadanes de ple dret, que en anar pel carrer la policia els demana constantment la documentació, les que tenen moltes dificultats per llogar un pis perquè no són blanques, o les que no poden entrar en una discoteca, perquè vesteixin com vesteixin, sempre el dresscode juga en contra seva.

Pot ser que una nova mort racializada no sigui més que un petit pas. Igual que està succeint amb altres lluites, alguna cosa s’està movent, lentament, però sense pausa. Són moviment que ja no es limiten a un estat o a una nació, són moviments mundials. Això els fa més forts. Són una altra classe de virus, són uns virus que parasitan les consciències i no les emmalalteixen, ni les destrueixen, les fan belles.

Les fotos de la concentració

Next

2 Comments:

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

top
×