Can Ricart, un dels tres grans conjunts industrials del segle XIX que queden a Barcelona, durant l’època de la Bombolla Immobiliària, havia de ser una operació urbanística més. L’oposició de la plataforma veïnal, Salvem Can Ricart va contribuir que no fos així i va posar l’atenció en el patrimoni industrial del barri del Poblenou. l’any 2008 més de la meitat de la fàbrica fos declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Diferents projectes alternatius, com la Casa de les Llengües, no han reeixit. L’any 2011, l’Ajuntament signa un contracte d’ús amb la Universitat de Barcelona pel futur Parc de les Humanitats i les Ciències Socials.
Mentrestant i des de fa uns anys, hi desenvolupa les seves activitats Hangar, un centre obert per a la recerca i la producció artística.
La natura fa la seva feina i aliena a aquestes vicissituds mundanes i humanes del recinte, va guanyant territori. Antigues plantes i arbres de l’època fabril, palmeres i figueres, conviuen amb els matolls, herbes i flors que han brotat espontàniament. La seva barreja amb els grafitis que sobreviuen com poden entre les runes, formen un conjunt, un ecosistema, que en silenci però sense pausa ha anat apoderant-se de Can Ricart.
