En defensa del que es va votar el 21D

Roger Torrent (ERC), nou President del Parlament de Catalunya, va posposar el ple d’investidura que s’havia de celebrar el 30 de gener de 2018, com a conseqüència de les mesures cautelars que va dictaminar el Tribunal Constitucional, per tal d’impedir la investidura de l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Aquesta decisió ha incomodat al mateix Puigdemont, a JuntsXCAT i a la CUP que volien continuar amb el ple.
D’altra banda, els representants del moviment republicà al carrer, els CDR, així com l’ANC i Òmnium, decidiren mantenir les convocatòries davant el Parc de la Ciutadella i que estaven previstes durant el ple, per tal de reclamar el dret a què es respectin els resultats de les eleccions autonòmiques convocades des de la imposició, de l’article 155.
Milers de persones van fer una marxa des de la plaça Sant Jaume fins al Passeig Lluís Companys. Centenars de membres dels CDR es concentraren a la porta de la Ciutadella, del carrer Marquès de l’Argentera, la que dona accés al Parlament i al zoològic. També una vintena de simpatitzants unionistes espanyols es manifestaren allí mateix.
A mitja tarda, alguns dels convocats, intenten entrar a la Ciutadella forçant una de les portes principals, cosa que aconseguiren. En aquell moment, un miler de persones arriben a l’exterior del Parlament i fan palès el seu enuig amb l’ajornament del ple d’investidura i llancen proclames com “o investiu el president o ocupem el Parlament” i “el Govern obeeix, el poble guanya“.
Els Mossos van tancar de nou l’accés a la Ciutadella i van impedir l’entrada a centenars i centenars de congregats que encara no havien accedit a l’interior.
Finalment, l’ANC demanà que la gent marxés cap a casa. Algunes persones aconseguiren saltar les tanques i se sumaren als que encara quedaven congregats al Parlament. S’organitzà un intent d’acampada que no va reeixir, a més de produir-se alguna càrrega policial i alguns ferits. No tinc fotos d’aquest últim esdeveniment perquè vaig marxar una estona abans.
Potser encara no era el moment d’ocupar el Parlament i queda marge perquè els peritis republicans recondueixin les seves relacions i estratègia i avancem tots plegats cap a una república efectiva, tal com va ser proclamada el 21 d’octubre.
El que ha quedat clar, un cop més, és que la força d’aquesta revolució està al carrer, és de la gent i la fa la gent, que sembla imparable. Amb partits o sense ells, continuarà.