Cap als dotze anys, va començar a sentir que el seu cos no era el que li corresponia i que la seva expressió començava a ser de dona. Al col·legi no estava còmoda compartint la seva intimitat amb els adolescents homes. Uns pocs anys després, a l’inici de l’adolescència, es va començar a definir.
Pots parlar de la infància trans?
El tema de les infàncies trans és un tema que m’agrada molt. M’agrada veure com nenes trans, de ben petites, tenen un suport familiar molt fort. Molta gent trans no el té. Encara que jo, personalment, tinc molt suport, ja que la meva família està al meu costat. Però molta gent és repudiada, és apartada del seu entorn familiar, pel fet de ser trans.
Un cop et vas definir, et va costar d’expresar-te com a dona?
Com tantes altres persones trans, em va costar molt de parlar en femení per referir-me a mi mateixa. Al principi, vivia un conflicte entre el fet d’assumir com a propis els pronoms femenins i no poder utilitzar-los, per tal d’amagar la meva condició.
La gestió de la teva identitat dins la família, va ser difícil per a tu?
Amagar la pròpia identitat, l’expressió de gènere a l’entorn familiar, és dramàtic perquè es té la sensació que s’està enganyant la gent que més s’estima. Fins fa pocs mesos, la meva família no ha sabut de manera fefaent que no era l’home que creien conèixer, si no una dona.
Vivia la meva expressió de gènere a l’entorn familiar, tancada a la meva habitació, vivint d’una manera molt engoixant la situació. El sentiment de culpa era tan fort que vaig intentar llevar-me la vida més d’un cop.
Es va iniciar al món casteller cap a l’any 2014, a la colla Jove de Barcelona, una cola que destaca per la defensa dels drets LGBTI+. En l’actualitat forma part de la colla dels Castellers de Barcelona.
Un aspecte que li preocupava respecte del seu trànsit era la reacció de la canalla, les i els membres més joves del col·lectiu i que coronen els castells. Tot va anar molt bé i la canalla va ser la primera que va preguntar si li podrien dir Sandra.
Ens explica que amb els teenagers també té una relació molt especial. Amb l’ajuda d’una teenager va fer el pas d’entrar al vestuari de noies. Aquí és on començà a entrar en un entorn exclusiu de noies.
Durant el 2019, ha entrat al vestuari a canviar-se de roba, però no estava despullada. Cap a finals d’any, en un torneig social esportiu casteller, ja es va dutxar, és a dir, es va despullar en un vestuari de dones.
Porta els valors castellers tatuats a l’avantbraç: Força, equilibri, valor i seny. Ella en fa un paral·lelisme amb la seva transició.
Quin és el paper de la dona al món casteller?
La violència masclista i el masclisme són molt presents al món casteller. Ho coneixo a partir de la meva participació en el món dels castells des de l’expressió de gènere masculina.
El trànsit m’ha fet veure i escoltar paraules i gestos que abans no veia ni vivia, perquè ara ho faig com a dona. Al món dels castells, la dona fa molts anys que hi és present. Sense les dones no es poden fer castells per una qüestió d’estructura física de les dones. Per aquest motiu, una de les coses que més valoro és la capacitat de superació de les dones en el món casteller.
La Sandra va decidir que no vol estar amagada més i que necessita ajuda externa, per tal de poder exterioritzar i visibilitzar la seva expressió de dona. El desembre del 2018, va anar a la Unitat de Trànsit i Explicar la seva situació.
Com va ser l’inici del trànsit?
El primer mes de tractament hormonal, ja nota els primers canvis anímics similars als associats a la menstruació. Un cop arriben aquests primers canvis hormonals que generen desajustos anímics, es produeixen els canvis físics: Creixen els malucs, els pits, s’afina la veu i el pèl corporal disminueix.
Vols fer la reassignació de sexe?
Una de les coses que tinc clares és que vull fer la reassignació de sexe. Vull que desapareguin del meu cos els genitals que no m’han agradat i que he repudiat. Des que va començar el trànsit, estic en llista d’espera per a l’operació. Tinc una pressa relativa, perquè vulll que m’operin aquí, a l’hospital de Bellvitge i no a l’extranger.
Les dones trans que no és fan la resignació són igualment dones. No s’és dona o home en funció dels genitals que es tenen, el que és significatiu és l’expressió de gènere.
Sandra, que pots explicar de la Transfòbia?
La Transfòbia és el pitjor mal que pateixen les dones, homes o gent no binària trans. És un intent de debilitar-nos i cal ser fortes i forts, o fortis. Les persones trans tenim una fortalesa interior molt gran, però la transfòbia m’afecta molt perquè pateixo molts comentaris, arreu, dia a dia. No només als cercles socials no habituals. Als cercles més propers també pateixo transfòbia, ja que la gent del meu entorn estava acostumada que la meva expressió de gènere era diferent i els pronoms masculins se’ls hi escapen. Jo faig pedagogia i els tracto de corregir.
Existeix transfòbia al món feminista?
Sobre les feministes transfòbiques, penso que és gent que es fa dir feminista, però que no respecta, ni vol respectar, les parts més febles del feminisme. És una forma de masclisme.
Són respectades les persones trans?
El primer dret de les persones siguin trans, o no sigui trans, és a ser respectades. Però no hi ha respecte sense drets. No només demano respecte, demano que m’ajudin a lluitar pels drets de les persones trans. Els drets de les persones trans no els podren guanyar només les persones trans i tothom ha de col·laborar, perquè aquestes persones són una minoria. Em sento angoixada per la pujada de l’extrema dreta a Espanya, per partits com VOX i Ciudadanos.
I la maternitat?
Hi ha moltes persones trans que, abans de sotmetre’s a un tractament de reassignació mèdica, guarden esperma per tenir descendència vinculada als seus gens. El meu cas no serà perquè no ho he fet. Una de les coses que m’agradaria molt és ser mare, un tema que no és prioritari però que hi és.
Pots parlar de les relacions afectives?
Les relacions afectives és un dels grans tabús del món trans. Transitar de gènere no vol dir que es canviï l’orientació sexual. En el meu cas sí que s’ha modificat. Al llarg de la meva vida, la meva orientació sexual ha anat “jugant”. En un principi, em considerava una persona netament heterosexual. Després vaig passar a considerar-me bisexual. I ara, em torno a considerar heterosexual. Amb la diferència que la meva heterosexualitat anterior corresponia a l’expressió de gènere masculina i em sentia atreta per dones. Ara tinc una expressió de gènere femenina i em sento atreta per homes.
Les meves anteriors relacions, s’han portat molt bé amb el meu trànsit i, en el futur, vull tenir una parella estable amb un noi, ser feliç i estar tranquil·la emocionalment.
M’encanta la teva frase “lluito per ser feliç”.
Sí, la meva frase és “lluito per ser feliç”. Després d’haver intentat suïcidar-me, després d’amagar el que era, de fer el que no volia fer i tenir unes actituds que no eren les pròpies, quan em diuen que soc valenta per fer un trànsit de gènere, encara que em cansa, explico que jo no soc forta, si no que lluito per ser feliç.
