La barraca de cala Estreta, en Quico i el despreniment

A la cala Estreta de Palamós fa quatre anys que un veí viu en una barraca de pescadors. Després d’una experiencia de vida urbana que no el satisfà, en Quico ha renunciat als diners i viu de l’intercanvi amb les persones que passen per la cala.

La cala Estreta és una platja al peu de les roques que conformen la Costa Brava, a l’agrest i bellíssima zona de Cap Roig. Des d’ella es poden visualitzar ben a prop les Illes Formigues
En aquest indret, s’hi pot trobar una típica barraca de pescadors de caràcter públic que va ser rehabilitada per l’ajuntament de Palamós, un cop cedida per la Generalitat, allà pel 2010. Aquesta actuació ha permès preservar una construcció que ja surt referenciada en un document del 1531, el capbreu del castell de Vilarromà. Bernat Simon, pescador de Palamós, la va construir per guarir els estris durant les jornades de pesca i va ser reformada el segle XIX.
Uns quants segles després, un any abans de la cessió, un altre veí de Palamós, en Francesc Cots, “Quico”, es va fer càrrec de forma voluntària de la malmesa barraca. Va decidir ocupar-se de la neteja i de preservar escrits i dibuixos dels visitants que passaven per allí. També una col·lecció de llibres que va començar ell mateix. Un cop inaugurada l’agost de 2010, pel que he pogut llegir en un blog d’un piragüista marí, en Quico continuava fent el manteniment d’aquesta edificació, així com de compartir conversa, menjar i veure amb les i els visitants.
Ara fa uns quatre anys, va decidir viure de forma estable a la barraca. Una bona experiència per a ell, cansat de la vida urbana. Això ha fet que la seva autoestima hagi augmentat, tal com diu en un espai documental de la TV3. En Quico és una persona que ha vist com en “un plis”- en un tres i no res -, la vida s’omple de coses materials i de la mateixa manera, en un altre “plis” desapareixen. En aquests anys de vida a la cala, ha desenvolupat la capacitat de desprendre’s emocionalment de persones, coses i llocs. Sortir de la seva zona de confort li ha permès no aferrar-se al sentiment de pèrdua, a la por.

Ha passat dificultats, gana i tot, que sempre la providència ha resolt: Algú passava per allí amb menjar i el compartien. Menjar i estones de conversa i de companyia. Estones que porta ben acomodades al seu cor, per sempre. He tingut l’oportunitat de gaudir d’uns breus instants amb ell. M’ha donat temps d’experimentar com una reflexió seva sobre la guerra de l’Irak, origen de l’actual conflicte a Síria, ens portava a debatre entre uns quants desconeguts i desconegudes sobre la societat capitalista i els seus interessos econòmics. Quico ens va presentar una amiga que passava uns dies amb ell i que li havia portat alguna cosa de menjar, cosa que li va donar peu ha d’explicar que no en fa servir els diners i que tot ho fa mitjançant intercanvi.
Una altra cosa que ens va explicar és que els rotllets de paper penjats de la paret de la barraca són desitjos de la gent. Els deixen allí i ell els crema de forma ritual, cada 31 de desembre. Mentrestant, unes nenes i nens jugaven aliens amb els gats companys d’en Quico en aquesta cala Estreta.

Francesc Cots, “Quico”

Referències:
http://www.elpuntavui.cat/article/-/126374-la-barraca-de-cala-estreta.htmlhttps://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20160816/cala-estreta-5327654https://www.teleprensa.com/girona-noticia-239736-palams-obre-de-nou-la-barraca-de-cala-estreta-a-ls-pblic.htmlhttp://manel-illa-enlloc.blogspot.com/2011/07/quico-robinson-del-paradis.htmlhttps://lamenteesmaravillosa.com/las-4-leyes-del-desapego-para-la-liberacion-emocional/http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/la-gent-normal/fugir-del-materialisme-comencar-de-nou/video/5596634/

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

top
×