En el context de la vaga feminista del 08/03/2019, la Comissió de Migració, Descolonial i Antiracista de la Vaga Feminista 8M, van convocar a una manifestació a Barcelona, “reivindicant els drets de les treballadores de la llar internes i enfront del racisme, la misogínia, l’heteropatriarcat, el capitalisme, l’antropocentrisme i l’atemptat contra els drets, llibertats i dret a l’autodeterminació dels pobles”.
De bon matí i després d’un esmorzar organitzat, s’inicia la marxa d’unes 150 persones pels carrers de Sarrià. Hi va haver queixes per part de les assistents, pel que fa al desplegament policial, ja que el van considerar “excessiu, incòmode i desagradable”, segons informa l’Agència 8M. La marxa va transcórrer pels barris benestants de la capital catalana i va acabar amb una lectura del seu manifest davant l’oficina del Registre General de la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya, on es fan els tràmits i gestions d’estrangeria. Aquest manifest no només tracta la situació de la dona migrant sinó també la de gitanes i transgènere.
Pel que fa al racisme i la xenofòbia institucional, el manifest exigeix la derogació de la Llei d’Estrangeria i el tancament dels CIES, Centres d’Internament per a Persones Estrangeres, demana la ciutadania sense condicionar-la a l’obtenció de papers, a l’hora que rebutja que es legitimi a partits de dreta i ultradreta com VOX. Destaca la hipocresia del govern espanyol, en assumir el Pacte Mundial de l’Emigració i no permetre la sortida dels vaixells que rescaten persones migrades.
Demana el dret a l’empadronament sense domicili fix i exigeix el dret a l’habitatge mitjançant el lloguer digne. L’actual situació fa que s’apliqui una política de desnonaments que va contra les dones migrades en situació de precarietat.
Vol salut universal per a totes les persones i que es protegeixi socialment la població migrada i refugiada a banda del seu estatus legal. Que aquest sistema de salut no apliqui les esterilitzacions forçades de les dones migrades a les quals no es té en compte, alhora que exigeix l’avortament lliure i gratuït. Rebutja el racisme i classisme dels serveis socials i la DEGAIA, Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del govern català, i les polítiques “integradores” per a les dones gitanes que reforcen els rols patriarcals.
Respecte a la pèrdua d’autonomia econòmica, denuncia la precarització dels treballs de cures i de la llar que realitzen les dones migrants i reivindica el seu dret a contractes de treball i salaris dignes. Diu no a l’Esmena 6777 i sí a la ratificació del Conveni 189 de l’OIT per la dignificació del treball de la llar i cures. Exigeix igualtat de condicions per a les dones transgènere migrants, per tal que puguin accedir al mercat de treball, i una quota de l’1% de treballadores trans al funcionariat públic.
Reivindica el reconeixement dels drets laborals de les companyes migrants que es consideren a si mateixes com a treballadores sexuals.
Davant la violència racista i heteropatriarcal, les dones gitanes rebutgen el “paiocentrisme”, també ho fan amb la difusió d’una imatge estereotipada i caricaturitzada de la seva comunitat, i reivindiquen l’autonomia, diversitat, sobirania dels seus cossos, la seva sexualitat i les seves vides.
La comissió denuncia que als països de destí s’eternitza la condició de persona migrada, malgrat fer molts anys que són a les societats acollidores. Es continua considerant migrants a les filles i fills, ni que hagin nascut al lloc de destí, desvaloritzant-los i rebutjant-los perquè existeix un patró de pertinència al territori en funció de la raça, l’origen europeu i occidental. Alerta de l’oportunisme d’algunes ONG i esglésies que se serveixen de la seva condició de refugi de persones migrades, per accedir a subvencions que haurien de ser destinades al teixit associatiu d’aquestes poblacions.
Denuncia la indústria proxeneta de tràfic de dones migrants a les quals aplica la violència. La Llei d’Estrangeria facilita l’actuació d’aquestes màfies. Rebutja l’exotització dels cossos i la sexualitat de les dones d’origen divers, al servei del plaer masclista i misogin.
Les quotes de color migrant per a beneficiar electoralment als partits polítics, sense que es transformi les estructures de presa de decisions i representació.
Per últim, considera el dia de la Hispanitat un afront cap a les poblacions americanes i la colonització com a un genocidi cultural.