Les Xarxes d’Aliments i de Suport Mutu de Barcelona s’han concentrat a la Plaça Sant Jaume, aquest passat 21/02/2021 i han llegit un manifest en català, castellà i àrab reivindicant la seva feina i la necessitat que les administracions facin el que els hi correspon respecte les veïnes i veïns afectades per la crisi.
Les organitzacions veïnals reparteixen aliments i productes d’higiene 950 unitats de convivència compostes per més de 3.150 persones i 1050 infants. Des del març de 2020, amb l’inici de la pandèmia, estan ajudant solidàriament a les veïnes i veïns que així ho necessiten. En aquest context, el Banc d’Aliments ha retirat la seva ajuda a les xarxes. Fa mesos que treballen demanant i rebent ajuda de les veïnes i veïns dels seus barris, a les portes dels supermercats com en el cas de la Xarxa d’Aliments del Poblenou, i repartint ajuda de forma autogestionada. Ni l’administració central, ni la Generalitat ni el govern municipal, són capaços de resoldre la situació que la crisi, cada vegada més ferotge, sembla que s’agreujarà.
Aquesta primera acció unitària on s’ha reivindicat l’èxit innegable de les xarxes ciutadanes, és la visualització de la solidaritat entre elles mateixes, la col·laboració i la disposició a organitzar-se solidàriament. El treball de les xarxes no pot allargar-se indefinidament en el temps, té costos personals i emocionals per les persones que col·laboren desinteressadament. Per això, les xarxes lluiten per “empoderar” les veïnes i veïns i no convertir-se en entitats de tipus assistencial o de caritat.
Els carrers de Barcelona, i d’altres ciutats, “cremen”, a conseqüència de les retallades de la llibertat d’expressió, evidenciades amb l’empresonament de Pablo Hasél. No només per això, Espanya és un estat amb preses i presos polítics, exiliats i exiliades, artistes empresonats i exiliats, amb més d’un 40% d’atur d’un jovent que no veu expectatives. Ans al contrari, se’l criminalitza i culpabilitza de bona part del que passa amb la pandèmia, una excusa també per no posar límits a la retallada de llibertats.
Sembla que les circumstàncies socials estan exigint que les xarxes d’aliments i de suport mutu es converteixin en subjectes polítics actius, que continuïn amb la seva feina però potser d’una manera menys discreta i sí més visible, pel que fa a les seves reivindicacions. Sens dubte, el model reivindicatiu social, pacífic i ordenat, té poca repercussió en uns mitjans alineats amb el poder i amb el capitalisme. A tall d’exemple, només cal consular la doble pàgina de l’edició del 22/02/2021 de La Vanguardia, un dels diaris de més tirada a Catalunya. Una minúscula columna relata la feina i el drama de les Xarxes i la resta de les dues pàgines es dediquen a les queixes de la patronal, Foment del Treball, sobre les protestes d’aquests dies, els assalts a les botigues de preus desorbitats a Passeig de Gràcia, i la crisi del centre comercial La Roca (La Roca del Vallès), outlet de les grans marques que viu dels beneficis que reporta el turisme de luxe. En cap cas és desitjable que es perdin llocs de treball, ni en aquest sector ni en cap altre, però sembla evident que poc l’importen les reivindicacions de les xarxes al Conde de Godó.
Les fotos de la concentració
