El passat 16/03/2019, es va fer una multitudinària manifestació a Madrid amb el lema “L’autodeterminació no és delicte”. Convocada per l’ANC, Òmnium, partits independentistes i d’altres entitats de l’estat espanyol, va aplegar milers de persones en ple judici dels presos polítics catalans.
Més de 500 autocars, quinze trens AVE plens, avions i moltíssims cotxes han servit per traslladar a milers i milers de persones a Madrid, procedents de Catalunya, però també Euskadi, Galiza, Andalussia o el País Valencià.
Molts dels autocars van anar i tornar el mateix dia, és a dir, més de set hores d’anada i set de tornada. Jo vaig fer el viatge amb l’ANC de Sant Martí (Barcelona). Els nostres autobusos van sortir de davant l’Auditori i la primera parada fou al km 341 de la N-II, a l’àrea de servei d’Alfajín (Saragossa). No sé si havien quedat o va ser una coincidència, el cas és que, de cop, s’hi van aplegar més d’un centenar d’autocars. Es van formar unes grans cues per utilitzar els lavabos i demanar un entrepà o un cafè al bar de l’hotel una tasca impossible.
Però el més impressionant va ser arribar a Madrid, al passegi de la Castellana i veure unes immenses fileres d’autocars que n’ocupaven bona part dels vorals.
Curiós veure passar estelades i samarretes independentistes pels voltants de la plaça Colón, on es troba la mare de totes les banderes espanyoles. Allí, encara que minoritaris, ja vam poder gaudir dels primers insults i vives a Espanya. Em va semblar que la gent que anava a la manifestació s’esperava més reaccions i rebuig. En general, els madrilenys prou preocupacions tenen cada dia i reaccionen igual que els barcelonins quan es convoca una manifestació unionista. La ciutadania local evita els carrers per on se celebrarà l’esdeveniment i l’hora que el gremi de la restauració no fa fàstics de la clientela d’aquell dia: Els diners no tenen pàtria.
Fort nivell de protecció policial del president Torra. Als Mossos que habitualment l’acompanyen s’hi van afegir agents de paisà de la Policía Nacional – espanyola -. Moltes i molts representants del govern i partits catalans van desplaçar-se a Madrid.
Pel que fa a la manifestació, a més de milers de catalanes i catalans vinguts en els autocars de l’ANC i Òmnium, trens i avions, hi havia representants de la Castella comunera, basqués i bascos d’Alsàsua, membres del Sindicato Andaluz de Trabajadores/as, per posar alguns exemples. Destacar a diferents “comandos” Fairy que van fer les delícies dels assistents.
Em va agradar molt l’estil i el contingut del discurs d’en Marcel Mauri. Frases com “no deixar-se manipular pels partits i els mitjans que només busquen la confrontació”. “El nostre compromís amb la justícia universal també és el vostre compromís”, adreçades a les ciutadanes i ciutadans de l’estat espanyol, em van semblar molt adients i més en el context que es van pronunciar.
