Sembla que només sigui real allò que surt als mitjans i té una traducció mesurable en audiències: Visualitzacions, likes i retwits. Personatges de propostes comunicatives mediocres, lideren el nostre imaginari perquè tenen milers de seguidors. Gent que no fa res que valgui la pena es converteixen en imprescindibles en les nostres vides.
L’altre dia, vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar la Colla dels Gegants del Poblenou en una sortida molt especial. Es tractava de fer costat als familiars, amigues i amics, en un homenatge a una activista del barri pel seu 54è aniversari. Una persona a qui no he tingut l’oportunitat de conèixer, traspassada feia ja uns mesos a conseqüència d’una malaltia. La Mariajo, pel poc que he pogut esbrinar a les xarxes socials, fou una feminista vinculada a entitats, ateneu, casals i al moviment escolta del Clot i del Poblenou, barris de Barcelona. Sembla una d’aquelles persones que sempre hi són, claus, que tothom coneix per la seva dedicació a projectes socials, de poble o de barri. Amb tota seguretat, una d’aquelles persones que fan que funcioni la vida real, la que és de carn i os. Res a veure amb likes, retwits i visualitzacions i sí amb sentiments, mirades, olors, abraçades i petons.
Acompanyant a la Maria, una geganta del Poblenou, vaig comprovar que la vida continua sent real i que l’amor és de veritat un sentiment relacionat amb la química i amb la física, no amb els algoritmes que cotitzen a la borsa. De forma reconfortant, vaig veure com hi ha persones que sense grans audiències a les xarxes socials, es fan imprescindibles. Com sempre s’han fet imprescindibles les persones a qui s’estima.
La Mariajo, ara mateix, deu estar mirant el mar des de la finestra que la seva gent li ha fet allà on reposa.
- Si voleu veure les fotos en format graella, aneu a aquest enllaç: https://peremontielphotos.com/?gallery=mariajo