Borrella

Curtmetratge: Borrella

Repartiment Josefina Farré i Portet
Idea original i direcció Pere Montiel
Direcció d’art Helena de Lara
Fotografia, so, edició i muntage Pere Montiel
Musica  Todo es nuevo, Monna Bell/ Los ejes de mi carreta, Atahualpa Yupanqui/
Locucions Radio España Independiente (La Pirenaica)/ Radio Teletaxi
Lloc i data de producció Salàs de Pallars, 2020

Aquest és un projecte documental audiovisual i fotogràfic basat en la figura de Josefina Farré, una veïna de noranta-sis anys, molt coneguda i estimada a Salàs de Pallars (Pallars Jussà). No es vol fer un repàs històric, sinó que explicat per ella mateixa, és un relat personal. La visió del que va ser el seu rol dins la família, la comunicació amb les veïnes i veïns, l’amor o la feina i qui és ella mateixa com a figura icònica al poble. La Josefina es veu limitada per la manca de mobilitat. Això ha donat lloc a què la seva quotidianitat es desenvolupi en tres àmbits molt definits: L’interior – el de la casa i els records-, l’exterior de la mateixa casa -el del carrer i la gent – i l’oníric – l’Argentina, el pare i l’amor -.

Àmbit exterior

Salàs de Pallars l’ha incorporat al seu imaginari i al seu perfil urbà. La Josefina, una figura que els visitants s’emporten impresa a la retina. Activista de la comunicació en temps de les xarxes socials, Asseguda en una seva cadira, a la porta de casa, espera pacient que passi algú per petar la xarrada. Amb un ús del llenguatge que obvia tota norma gramatical, pot relatar amb precisió l’últim sopar popular, el menú del restaurant comparat amb el menú de fa trenta anys, una separació recent o l’estat físic d’un antic pretendent.
De tant en tant, trenca la rutina i va acompanyada per algun familiar a la perruqueria a fer-se un pentinat d’estil “a la garçonne“, i la manicura a les seves espectaculars mans. També, quan la porten, va a missa i es retroba amb veïnes i veïns, així com amb el capellà.

Àmbit interior

La Josefina és dona de carrer, d’exterior. La feina al tros i el contacte amb la gent han fet que la casa li caigui a sobre. Amb els anys i la pèrdua de mobilitat ha anat desenvolupant estratègies per fer més suportables les hores, a l’espai interior.
Fins altes hores de la nit, la llum encesa surt per la finestra de l’habitació on fa el ganxet, el seu llegat creatiu. Escoltant la radio, repeteix el mateix punt una vegada i una altra, mentre riu de les “bajanades” d’aquells que a la nit i truquen a algun programa on es llancen les cartes i es prediu el futur.

Àmbit oníric

Nascuda el 1924, a l’Argentina, és l’última “argentina” del poble, l’última persona que continua viva, d’aquelles que van migrar o néixer al país de La Pampa i les xacres. Retornà a Salàs junt amb els seus pares i germans que havien emigrat a aquell país. Ha viscut en diferents cases. Des de 1960 fins a l’actualitat, a “Casa Borrell”, al carrer de les Eres. Pel fet de viure en aquesta casa se la coneix com “La Borrella“. És filla d’una tradició i una cultura de fort caràcter rural, austera i patriarcal que assignava rols molt determinats a homes i dones. Va treballar molt, tant a casa com al tros, ocupant-se també de les cures. La Josefina va tenir dues germanes i un germà – La més gran va morir amb vint-i-quatre anys. La següent va migrar a Barcelona. Ella és la petita. En morir la seva mare, va assumir el paper de “dona de la casa”, rol que li va tocar exercir i que, com altres filles pallareses, la va obligar a cuidar el seu germà i el seu pare, quan els hi va arribar la malaltia o la vellesa. La Josefina, malgrat tenir pretendents, s’ha mantingut soltera fins a l’actualitat. Sorprén la força amb la que reviu, i viu encara, la pulsió per allò que envolta l’amor.

Projecte fotogràfic: