L’Albert de les egües

L’Albert és un ramader de Salàs de Pallars que es dedica a la cria de poltres de Cavall Pirinenc Català. En alguna ocasió, he fet una visita a les seves egües. Veure aquests esplèndids animals gaudir de les pastures en plena llibertat és tota una experiència.

Entre el 2016 i el 2022, vaig fer les fotos que acompanyen aquest reportatge documental. Són imatges de l’estada de les egües a la Muntanya de Manyanet (Pallars Jussà), també de la participació dels cavalls de l’Albert al Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català que se celebra cada tardor a La Pobleta de Bellveí, i de la transhumància a l’hivern de la cavallada fins a Sensui.

El Cavall Pirinenc Català té el seu origen en el Cavall Català, una raça de tir extingida amb la mecanització, a mitjans del segle XX. És un animal rústic i robust i la seva cria està orientada al consum de la seva carn, molt rica en Omega 3, col·lagen, ferro, diferents mineres i vitamines, i que pràcticament no té greixos. Malgrat aquestes excel·lents característiques, la majoria de la producció de les comarques pirinenques catalanes es comercialitza a França i Itàlia.

Des de finals de la primavera, fins a mitjans de la tardor, els cavalls de l’Albert pasturen a més de 2.500 metres, a la Muntanya de Manyanet. Un paisatge espectacular de prats alpins, barrancs i muntanyes que donen vida al riu Manyanet. Un entorn idíl·lic i que els ramats d’egües, vaques i ovelles ajuden a sostenir, adobant el terreny i dispersant les llavors.

Altres espècies d’animals salvatges conviuen amb els cavalls. Marmotes, àguiles, voltors, cabirols i també l’ós. Com és sabut, els ramaders del Pirineu estan en contra de la reintroducció de l’ós, ja que representa un perill pel bestiar.

Durant l’estada dels animals a Manyanet, l’Albert puja un cop a la setmana a donar-los sal, perquè l’herba de la muntanya és molt dolça i mancada de minerals. Es tracta de portar-la fins un indret perquè la puguin llepar les egües i poltres liderades pels sementals.

A principis d’octubre, se celebra a La Pobleta de Bellveí el Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català. L’Albert acostuma a portar-hi els seus animals i ha obtingut alguns premis en el transcurs de les diferents edicions. Les categories són sobranya (animal que té entre un i dos anys), sobrany, terçona (animal que té entre dos i tres anys), terçó, quartó (menys de quatre anys), parella (egua i pollí) i cavall (sencer). Uns dies abans, a un estable del poble de Les Esglésies, ajudat per l’Enric, un amic i veí de Salàs de Pallars com l’Albert, acostumen a amansir i entrenar els animals participants, ja que han passat molt de temps a la muntanya en estat semisalvatge.

Finalment, el reportatge conclou amb unes fotos de la transhumància a l’hivern de les egües que han de tenir pollins a la primavera, fins a Sensui.

La feina de la cria d’egües a ulls de molts dels que vivim al medi urbà sembla una feina idíl·lica, romàntica i èpica. Una activitat que forma part de la postal que esperem trobar a la muntanya i que ens ajuda a rememorar altres temps familiars.

El cert és que la ramaderia extensiva és una activitat dura, poc reconeguda gastronòmicament a Catalunya, malgrat ser productora de carn de molta qualitat i de proximitat, amb els beneficis que això comporta per la salut humana i el medi natural. S’intenta revertir aquesta situació emparant-se en la sostenibilitat. Per tot plegat, aquest reportatge fotogràfic documental vol donar suport a aquesta forma tradicional i natural de criar animals, i als que treballen cada dia per la seva supervivència.

 

Projecte fotogràfic:

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

top
×