Les sessions TFCD, Time for CD (de quan les fotos d’una sessió es lliuraven en un CD) posen en contacte models, maquilladores i maquilladors, estilistes i fotògrafs que intercanvien el seu temps i treball en un projecte per ampliar el seu dossier.
Investigant aquest món de la fotografia de retrat, vaig descobrir una model que al seu book, a les xarxes, tenia alguns treballs de tipus eròtic i de moda. Amés, era una persona amb diversitat funcional que mostrava el seu cos de forma natural. El seu treball, posava en valor que les persones amb diversitat funcional tenen sexualitat i que es poden mostrar atractives.
Lena Moon, aquest és el seu nom artístic, havia descobert en el modelatge un mitjà per fer un canvi vital, experimentant allò que se sent mostrant el cos i jugant amb el desig. Li vaig proposar de fer un projecte fotogràfic que posés en primer pla la seva existència com a persona singular.
L’Elena (Lena Moon), barcelonina, té 34 anys. És model de fotografia i ha nascut amb el que es coneix com a espina bífida. Malgrat aquesta adversitat, ha fet una vida que ella qualifica de “normal”. De petita, recorda que ella parlava de les sèries de dibuixos animats que li agradaven, les típiques de la seva edat, però el que li interessava a la gent era saber a quantes operacions havia estat sotmesa. A l’Elena li sobtava les converses centrades en la discapacitat, ja que ella volia parlar del que li era propi per l’edat, no pas d’operacions i cicatrius. Les persones incorporem múltiples identitats i no té per què prevaldre per a elles la que les identifica amb la discapacitat. Això vol dir que es pot tenir més en comú amb el mateix grup cultural o de gènere que amb el de les persones amb diversitat funcional. Afirma que “sempre pots dir, ai!, mira, tinc més panxa o pots tenir més complexes de coses d’aquestes, però no pel fet d’anar en una cadira de rodes ni tenir cicatrius”. L’Elena s’ha passat mitja vida als hospitals i això va fer que madurés abans. El dolor físic l’ha marcat molt, però també el dolor emocional.
Un amic li va fer arribar un vídeo d’un debat televisiu que versava sobre si una persona amb diversitat funcional es podia mostrar de forma sensual i eròtica o si pel contrari això era una aberració. Aquest vídeo va ser una font d’inspiració per a ella i va crear la pàgina a “Erotismo y discapacidad sin límites” a Facebook i també el perfil d’Instagram @lena_moon_official. Primer va començar amb fotos fetes per ella mateixa, selfies. Va decidir fer coses més serioses amb fotògrafs i va trobar un grup de TFCD a les xarxes socials. Allí va demanar si hi havia algú interessat a fer fotografia eròtica amb ella com a model. Paral·lelament al rebuig de certes companyes, van sorgir propostes de fotògrafs. En poc temps va triomfar.
La fotografia ha estat útil per tal de sentir-se ocupada i perquè d’altres persones s’identifiquin amb ella. Li donen les gràcies i l’animen a seguir. Ara, fa coses diferents de l’erotisme i prioritza treballar bones propostes.
La Lena Moon és una “rara avis” en el món de la imatge, on la diversitat funcional resulta invisible per l’objectiu de les càmeres, si no és per posar en relleu l’actitud heroica d’algun esportista o artista que, malgrat el hàndicap funcional del seu cos, revela una gran virtut o esperit de lluita. Són escassíssimes les imatges a la TV, el cinema o la publicitat si no és per ressaltar aquestes actituds heroiques, sense pensar en les inquietuds i necessitats d’un col·lectiu que no és considerat pel capitalisme d’interés comercial.
Projecte fotogràfic:
