El poble de Saintes Maries de la Mer està situat en el delta que formen el riu Petit Rhône i el Rhône, en un territori conegut com La Camarga, a la Provença francesa. Cada 24 i 25 de maig se celebren unes conegudes peregrinacions amb la participació de gitanos vinguts de tota Europa. El 24 els gitanos porten la imatge de Sara fins a la platja escenificant l’espera i benvinguda a les Santes Maries. Aquesta processó data del 1935, quan el Marquès de Baroncelli i alguns dels gardianos de la Camarga, van organitzar els gitanos que ja participaven en la peregrinació de les Santes Maries, dispersos dins la gran multitud de peregrins de Provença i el Llenguadoc.
El 25 es fa la processó de les Santes Maria Jacob i Maria Salomé venerades en aquests indrets des del Segle XII, traslladant fins la platja les imatges. Dins una barca sense rems ni vela, suposadament van viatjar des de Palestina fins a La Camarga. Les imatges són portades també aquest dia per una representació dels gitanos acompanyats per la Confradia de les Saintes. Els dos dies, els genets a cavall membres de l’associació Nacioun Gardiano escolten les imatges santes. Nacioun Gardiano és una associació fundada pel marquès Folco de Baroncelli-Javon (1869-1943) per tal de preservar els valors culturals occitans i tot allò relacionat amb els cavalls i toros camarguesos.
Baroncelli fou descendent de l’antiga família florentina de Baroncelli, comerciants i canvistes establerts a Avinyó, al segle XIV. Deixeble de Frédéric Mistral (1830 – 1914), l’escriptor més important per a la renaixença de la llengua occitana al segle XIX, Baroncelli va establir les bases de la indumentària dels “gardianos”, així com Mistral ho va fer amb el vestit d’Arles, portat per les dones pel “Fèsto Vierginenco”. Des del 1935, a la processó de les Saintes Maries, les dones vestides i tocades a l’estil d’Arles acompanyen els genets gardianos, encara que amb un paper secundari. En tot el relacionat amb els cavalls i els toros, les dones són les acompanyants, peu a terra o portades a lloms dels cavalls menats pels genets.
El dia 26, es dedica al marquès de Baroncelli. Pel matí i al camp, es fa la “ferrada”. Consisteix en separar als toros d’un any per tal de marcar-los a la cuixa esquerra, cosa que es fa separant-los de la manada, derribant-los amb els tridents i marcant a foc aquesta cuixa. També se’ls hi fa uns talls, “arrebatant-los” un troç d’orella que després el propietari regala a algun convidat rellevant. A migdia, Nacioun Gardiano, autoritats, entitats i representants dels gitanos van fins la tomba del marquès, fent parlaments i cants. L’acte acaba amb música tradicional i balls.
Finalment, per la tarda, es conclou a la plaça de toros de Les Saintes Maries de la Mer. Els ginets mostren les seves abilitats equestres en els jocs tradicionals i els joves “razeteur” poden provar les seves retallades i la seva sort amb una vaqueta.
Les fotos d’aquest projecte corresponen a la processó de les Saintes Maries del dia 25 de maig i la ferrada, abrivado, homenatge al marquès de Baroncelli, festa posterior a la plaça de toros, del dia 26. També incloen un passeig nocturn pels carrers del poble. Els gitanos encara restaven en caravanes als càmpings i llocs habilitats i eren molt presents a restaurants i bars turístics. Pels carrers, cantaven i ballaven flamenc format rotllanes de guitarres, “cantaors” i palmers. També ho feien als restaurants, ja sigui de forma professional com a part de la vetllada o improvisant en alguna taula. Gitanos espanyols, catalans, francesos, anglosaxons, balcànics, brasilers… de tots els indrets.
