Curtmetratge: “Sandra: Força, equilibri, valor i seny”
Repartiment: Sandra Vilaseca
Imatge i edició: Pere Montiel
Temes musicals:
“Toc de Castells”. Escola de Grallers de Sitges.
“Els Xiquets de Valls”. Anselm Clavé. Societat Coral Joventut Terrassenca.
Agraïments:Ateneu Popular de La Flor de Maig (Barcelona).
Lloc i data de producció Barcelona, 2023
Sinopsis
Vaig conèixer la Sandra Vilaseca el 2019, en un seminari que ella mateixa va impartir a l’AAVV del Poblenou. Uns dies després li vaig proposar de fer unes fotos i una entrevista en vídeo. Per acabar de complementar el projecte la vaig acompanyar a algunes jornades castelleres on participava la seva colla i a algun acte més relacionat amb el moviment LGTBIQ+.
En néixer, a la Sandra li va ser assignat el sexe “home”. Cap als dotze anys, va sentir que el seu cos no era el que li corresponia i que la seva expressió de gènere començava a ser la de dona.
Uns anys després, a l’inici de l’adolescència, es va començar a definir com a tal. Malgrat tot, el trànsit l’inicià unes dècades després.
La Sandra va començar al món casteller cap a l’any 2014, a la colla Jove de Barcelona, una colla que destaca per la defensa dels drets LGBTIQ+. Després passà a formar part de la colla dels Castellers de Barcelona. Quan estava en aquesta última colla, va decidir-se a començar el trànsit.
Un aspecte que li preocupava era la reacció de la canalla, les membres més joves del col·lectiu i que coronen els castells. Tot va anar molt bé i la canalla va ser, precisament, la primera que va preguntar-li quan li podrien dir Sandra.
Amb els adolescents també té una relació molt especial. Amb l’ajuda d’una adolescent va fer el pas d’entrar al vestuari de noies, un entorn exclusiu de dones.
Al món dels castells, la dona fa molts anys que hi és present. Avui en dia, sense les dones no es poden fer castells per una qüestió d’estructura física. Per aquest motiu, una de les coses que valora és la capacitat de superació de les dones en el món casteller.
El trànsit li ha fet veure i sentir paraules i gestos que abans, amb una altra expressió de gènere no veia ni vivia, perquè ara ho fa com a dona. Segons ella, la violència masclista i el masclisme són molt presents en aquest entorn.
La Sandra porta els valors castellers tatuats a l’avantbraç: Força, equilibri, valor i seny. Ella en fa un paral·lelisme amb la seva transició.
Galeria de fotos:
