El suport mutu és un concepte formulat per l’escriptor anarcocomunista rus Piotr Kropotkin, cap a finals del segle XIX. Davant la selecció natural i la supervivència dels més aptes del darwinisme, Kropotkin defensava que la cooperació i l’ajuda mútua són igual d’importants per a l’evolució d’una espècie.
Un exemple d’aquesta teoria són les xarxes de suport mutu aparegudes a l’inici de la pandèmia de la COVID, amb el confinament iniciat el març de 2020. Aquestes xarxes eren autogestionades encara que també hi havia col·laboradores que no rebien cap ajuda. Hi havia una gran horitzontalitat i igualtat entre les persones membres i es defugia de la idea de separar entre voluntàries i usuàries.
En alguns casos, s’opta per no rebre ajuda ni de les administracions ni de cap entitat religiosa o política.
El confinament i el tancament d’empreses i negocis, el retard del cobrament dels ERTO, va agreujar la crisi econòmica. Cap a finals del mes d’abril, la situació de les unitats de convivència més vulnerables i de les persones sense llar era ja d’emergència alimentària. Això va fer que les xarxes s’anessin especialitzant cada vegada més en aquest tipus de suport.
Segons explicaven al seu compte de Twitter les Xarxes de Suport Mutu de BCN, se sabia que el 15% de les unitats familiars ateses eren monomarentals i que el 80% de les unitats de convivència que rebien suport tenien a una dona com a referent, que és qui té la responsabilitat de les cures i de bona part del treball domèstic.
De les més de 1.000 persones sense llar que viuen a Barcelona, un terç estan en situació administrativa irregular. Un part d’aquestes, eren ateses per les xarxes.
A Barcelona, a l’històric Ateneu de La Flor de Maig, es constituí la Xarxa d’Aliments del Poblenou. Bona part de les fotos d’aquest projecte documental són de les seves activitats i repartiment d’aliments.
Galeria de fotos:
