Del Referèndum al 155

LA CONSELLERIA D’ECONOMIA

El 20 de setembre de 2017, la Guàrdia Civil desplega una macrooperació policial per impedir el referèndum, amb escorcolls en diverses conselleries i la detenció de càrrecs de la Generalitat. Aquell mateix dia, militants i simpatitzants de la CUP impedeixen pacíficament un intent d’escorcoll de la seva seu. Carles Puigdemont denuncia la intervenció de la Generalitat i la suspensió de l’autonomia.

Milers de persones es concentren davant la Conselleria d’Economia. Després de l’escorcoll, la sortida dels agents es complica per la gran afluència de manifestants. A la nit, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart demanen als assistents que es dispersin, mentre els Mossos d’Esquadra treballen per recuperar la normalitat als carrers de l’entorn.

LES DETENCIONS

El 21 de setembre, la indignació i els actes s’incrementen. Els estudiants tallen la Diagonal i l’ANC i Òmnium organitzen una concentració davant el TSJC que no s’aixecarà fins l’endemà, quan són alliberats els detinguts. Al dia següent, també es fa una concentració a la Ciutat del Justícia, a l’Hospitalet, mentre els detinguts declaren davant el jutge.

LA CAPUTXINADA

El 22 de setembre, els estudiants ocupen permanent l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). La decisió es pren a diferents facultats, durant la manifestació unitària a la Plaça Universitat. L’ocupació dura 10 dies, fins el 2 d’octubre.

LES VAGUES D’ESTUDIANTS

A banda de l’ocupació de l’UB, la implicació dels estudiants fou importantíssima. El dia 28 de setembre, El Sindicat d’Estudiants va convocar una vaga general a tot Catalunya. L’aturada va ser un èxit. A Barcelona es va fer una multitudinària manifestació amb més de 15.000 estudiants de secundaria i universitaris.

La plataforma Universitats per la República convocà una vaga d’estudiants el 26 d’octubre en contra de l’aplicació de l’article 155, de la Constitució, anunciat uns dies abans per en Mariano Rajoy. També exigiren l’alliberament dels Jordis. A les 12 del matí, Carles Puigdemont va anunciar que convocaria eleccions autonòmiques en lloc d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència. Durant unes hores, els estudiants es van sentir enganyats i la vaga es va convertir en una protesta contra aquesta declaració.

LES TRACTORADES

Els sindicats agraris van convocar marxes i concentracions de tractors arreu de Catalunya, reivindicant la celebració del referèndum i la democràcia. Es van produir col·lapses a les carreteres. La principal concentració fou a Barcelona, el 29 de setembre de 2017, amb més de 400 tractors vinguts d’arreu del país i es va fer a només una cruïlla de la Delegació del Govern Espanyol.

ACTE FI DE CAMPANYA

El 29 de setembre de 2017, se celebrà un gran acte de fi de campanya, demanant el Sí al Referèndum per la independència de Catalunya. A la Font Màgica de Montjuïc, es va fer un gran acte unitari amb les entitats sobiranistes, els partits independentistes i també amb la intervenció de representants d’EUiA, i Barcelona en Comú. El president Puigdemont va cloure l’acte. La Guàrdia Civil s’hi va presentar i va lliurar una notificació.

L’1 D’OCTUBRE

Malgrat que els dies anteriors la Guàrdia Civil fa nombrosos escorcolls i requisa força material electoral, no pot evitar que les urnes i les paperetes arribin als col·legis. El Govern de la Generalitat de Catalunya celebrà el referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, el diumenge 1 d’octubre de 2017. En moltes escoles les AMPA la població civil i els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), van organitzar activitats i les van ocupar, per tal d’evitar que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil les tanquessin. Dissabte a la nit, molta gent dorm als recintes escolars. Els Mossos d’Esquadra es personen per advertir als ocupants i als concentrats que incomplien una ordre judicial si no els permetien accedir als col·legis. Els concentrats s’hi van negar. Així i tot, els Mossos van poder tancar alguns col·legis. A primera hora de diumenge, es constituïen les meses electorals i com alguns col·legis havien estat tancats, el Govern de la Generalitat activés el cens universal. A tota Catalunya, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil utilitzaren la violència per accedir als col·legis electorals i endur-se les urnes. Més d’un miler de ciutadans van resultar ferits pels cossos policials espanyols. La comunitat internacional va condemnar els fets, encara que la Comissió Europea va tenir una resposta ambigua i va donar suport al Govern d’Espanya. La participació en el referèndum va ser d’un 43’03% del cens electoral i el Sí a una república independent es va imposar per un 90’18% dels vots.

LES VAGUES GENERALS

El 3 d’octubre de 2017, organitzacions, sindicats i entitats de la Taula per la Democràcia, van promoure la vaga general o aturada de país, per tal de protestar per la repressió i la violència promoguda per l’Estat Espanyol, durant el referèndum. El seguiment fou importantíssim, en especial durant les mobilitzacions al carrer. Es van fer talls a les principals carreteres.

El 8 de novembre, els sindicats independentistes convocaren una vaga general en protesta per la regressió de drets socials, la precarietat laboral i el reial decret-llei que facilità el trasllat d’empreses establertes a Catalunya, a d’altres comunitats autònomes. Hi van haver molts talls viaris de les carreteres més importants del país, així com l’ocupació d’estacions de l’AVE a Barcelona i Girona. També es va impedir l’entrada i sortida de vehicles per la Jonquera.

DECLARACIÓ I SUSPENSIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA

El 10 d’octubre, el president de la Generalitat informa el Parlament de Catalunya dels resultats del Referèndum. La victòria del Sí, segons la Llei del Referèndum d’Autodeterminació, implica la Declaració d’Independència i l’activació de la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. Puigdemont declara la independència i tot seguit la suspèn temporalment, per tal d’obrir negociacions amb el Govern del Regne d’Espanya. Milers de persones segueixen la sessió parlamentària des del Passeig Lluís Companys convocades per l’ANC i Òmnium Cultural. Es produeix una certa decepció quan Puigdemont suspèn la declaració d’independència.

MOBILITZACIONS PER LA LLIBERTAT DELS JORDIS

La resposta de l’Estat a la declaració d’independència i la seva posterior suspensió temporal, fou empresonar preventivament el president de l’ANC, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el 16 d’octubre, acusats del delicte de sedició a conseqüència de les mobilitzacions del 20-S. Els dies posteriors, s’organitzaren mobilitzacions a tota Catalunya per demanar la llibertat d’aquests presos polítics, anomenats a partir d’aquell moment com Els Jordis.

Els presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, foren cridats a declarar per l’Audiència Nacional i posteriorment empresonats sense fiança. Després de cinc dies d’aquest empresonament per un presumpte delicte de sedició, el 21 d’octubre es va fer una manifestació al Passeig de Gràcia, reclamant la seva llibertat. Va ser encapçalada pel govern català i també per representants d’altres àmbits polítics i entitats catalanes.

CONCENTRACIÓ CONTRA L’ARTICLE 155

A les 17h. Del dia 26 d’octubre, en Carles Puigdemont canvia d’opinió i en comptes de convocar eleccions, confirma que fel Parlament farà la DUI. Aquella vesprada, nombroses persones es van concentrar davant les portes del Parc de la Ciutadella – l’accés era barrat pels Mossos -, en contra de l’article 155 de la Constitució i en favor de la República Catalana.

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA

El 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració d’independència signada el 10 d’octubre pels diputats independentistes i que constitueix Catalunya com un estat independent, i sobirà. Després de la votació al Parlament i la proclamació de la República catalana, l’eufòria esclatà als carrers del voltant del Parc de la Ciutadella. Els concentrats al Passeig Pujades, entre plors d’emoció, van obrir ampolles de cava i van llançar petards.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

L’Estat va donar la resposta al procés independentista català amb l’empresonament de tots aquells membres del Govern de la Generalitat que no havien fugit a Bèlgica. La jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, va enviar a presó incondicional al vicepresident, Oriol Junqueras, i a altres set exconsellers de l’Executiu autonòmic per delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons relacionats amb el procés. La Fiscalia va reclamar a la magistrada una ordre europea de detenció contra l’expresident, Carles Puigdemont, i els quatre membres del Govern que marxaren cap a Brussel·les. A la tarda del 2 de novembre de 2017, milers de persones es concentren en les portes del Parlament en un acte convocat per les plataformes sobiranistes per demanar la llibertat dels presos polítics. Es fa un acte en suport dels presos on es llegeix un manifest i s’hi canta «Els Segadors«.

Barcelona acollí l’11 de novembre una gran manifestació. 750.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van omplir el carrer Marina convocades per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, demanant la llibertat dels consellers i líders de les dues entitats sobiranistes. El lema d’aquesta gran mobilització fou “Llibertat presos polítics, som república”. Hi van acudir manifestants de tot Catalunya, molts d’ells arribats en autobús; uns 900 organitzats per l’ANC i Òmnium.