Gilda Love
la «cachonda» de Cadis

A finals de 2021, vaig demanar de poder fotografiar l’espectacle «DE(S)GENERADAS, El show: 70 años de memoria viva del transformismo«, al seu director artístic Ruben Antón.
Es tractava d’un cicle de shows intergeneracionals molt originals amb el millor del transformisme i del drag de Barcelona.
Era un espectacle creat per l’Ateneu del Raval i Dragisburning que es representava al mateix Ateneu del Raval (carrer de la Reina Amàlia, 3, 08001 Barcelona).
El show girava entorn de l’artista del transformisme, Gilda Love, «la cachonda de Cádiz», una icona de la Barcelona Canalla. A l’estiu de 2022 l’espectacle es va portar a El Molino, l’històric local del Paral·lel barceloní, dins el Festival Molinex (Festival Grec).

Eduardo Rondón Gallardo, (Cadis, 1925 – Barcelona, 2026), més conegut pel nom artístic de Gilda Love, va néixer un 21 d’agost de 1925 a San Fernando (Cadis), en una família nombrosa de setze fills, sa mare en va tenir vint, amb el nom d’Eduardo Enrique Gustavo Francisco, la Gilda va passar la seva infància viatjant de firaire i cantant i ballant pels pobles.
Alguns dels germans grans li van fer bullying, fins al punt que el van arribar a llançar dins d’un pou o el van intentar cremar un dia que es va posar un vestit de folclòrica fet per sa germana. Fugint de l’assetjament dels germans que eren a més falangistes, es va allistar com a paracaigudista a la Legió que en els anys cinquanta estava desplegada en l’antiga colònia espanyola d’El Aaiun (Marroc).

Després de complir el servei militar, va emigrar a França on va fer d’assistent de Jean Cocteau i va començar a actuar a locals emblemàtics del món travestí com el cabaret Madame Arthur de París. També va treballar a Bèlgica, Holanda i Alemanya.
Es va instal·lar definitivament en el Raval, en el 67, després de diversos anys viatjant per Europa. Va treballar a locals de moda als anys 70-80 com el Barcelona de Noche, la Bodega Apolo, La Bodega Bohemia o a El Cangrejo, al Raval. Cal destacar la pel·lícula «Adios Bohémia» de Fransi de Villar Dille i Oranne Mounition, on a partir dels últims dies de la Bodega, es pot veure a Gilda Love en el seu ambient més genuí.

El 2022 s’estrenà “Cantando en las Azoteas”, un documental ficcionat sobre la Gilda Love, dirigit per l’Enric Ribes i que va ser nominada als premis Gaudí i Feroz. Tots els que apareixen són veïnes que la Gilda coneix del Raval. La casa en la qual transcorre la pel·lícula no és la seva autèntica casa, ja que la va perdre i, en l’actualitat, resideix en un altre pis.
Aquest 2023, en una de les parets de l’antic Teatre Arnau, en la Plaça de Raquel Meller (Barcelona), s’ha inaugurat el Mural “Gilda Love” del fotògraf Teo Vázquez, en el context de la 7a edició del BCN QUEER, un cicle de transfeminismes queer coorganitzat per la Casa Fàbrica Ateneu del Raval i Espai Qwerty, amb la col·laboració de Drag is Burning i el Sindicat de Dones Cuidadores sense Papers.