Un projecte de Pere Montiel
Les ovelles serranes
"Sense les ovelles, no es pot entendre el passat i la vida a les valls i muntanyes dels Pallars i la Ribagorça, així com de tota la resta del Pirineu"
A l’estiu de l’any 2015 vaig començar aquest projecte fotogràfic de “Les ovelles serranes”. Es tracta d’un treball que recull imatges de diferents ramats d’ovelles del Pallars, l’Alta Ribagorça, del concurs de gossos d’atura de Llavorsí i d’una explotació de llet d’ovella per a fer formatges. A les muntanyes de Castellars (Alta Ribagorça), Erta (Alta Ribagorça) o Llessui (Pallars Sobirà) , aprofitant l’estada a les pastures d’alta muntanya dels grans ramats que apleguen ovelles de la raça autòctona Xisqueta de diferents propietats, vaig realitzar una sèrie de fotos, normalment els dies que es donava sal a les ovelles – l’herba de les muntanyes pirinenques té un dèficit de minerals – i se separa el bestiar a punt de criar o malalt.
Concurs de Gosssos d’Atura de Llavorsí. Edicions de 2015 i 2022.
Al reportatge es pot veure el ramat de Corroncui (Alta Ribagorça) amb el que es fa un dels millors formatges catalans de llet d’ovella, de més qualitat. En aquest cas les ovelles són de raça Assaf, molt més productives pel que fa a litres diaris que les ovelles de carn com la Xisqueta. També fotos de caràcter esportiu de l’històric concurs de gossos d’atura de Llavorsí. Il·lustra les habilitats dels companys dels pastors i pastores, la majoria d’ells de la raça Border Collie, més útils per a concursos que la Pastor del Pirineu.
Ovelles de raça Assaf, de l’explotació lletera de Corroncui (Alta Ribagorça). Estiu de 2015.
La cria i explotació de les ovelles serranes i més en concret de l’ovella de raça Xisqueta, coneguda també com a Pallaresa, forma part de la base cultural dels dos Pallars i de l’Alta Ribagorça. Tot un estil de vida influït per la transhumància de les pastures d’hivern a les d’estiu, la cria dels corders, ha donat peu a una arquitectura concreta, una gastronomia única, paraules específiques, l’ús i cura de llana com a matèria primera de roba i matalassos, els oficis lligats a aquests animals, l’artesania i les fires comercials. En definitiva, sense les ovelles, no es pot entendre el passat i la vida a les valls i muntanyes d’aquesta part de Catalunya.
A Castellars (Alta Ribagorça), ramaders de la Ribagorça i el Pallars Jussà guarden les ovelles de raça xisqueta durant l’estiu. 2015.
La feina dels pastors d’ovelles se sincronitza amb el ritme de les estacions. La col·laboració és clau per a la supervivència. Tal com s’ha fet des de els principis dels temps, a l’estiu, els diferents ramaders porten junts els seus ramats a pasturar en diferents indrets dels Pirineus, compartint tasques, despeses i pastors, ara molts d’ells romanesos.
Diferents ramats com el de Martí de casa Ricou, de Rivert, pasturen a Erta (Alta RIbagorça). Els dijous, pugen a salar el bestiar. Estiu de 2015.
Les muntanyes de Llessui són un dels indrets més coneguts als Pirineus on pasturen els ramats d’ovelles, vaques i cavalls. Estiu de 2017.
Encara que la meva fou la primera generació que no va treballar amb les ovelles serranes, el meu entorn familiar va seguir lligat a aquests animals, durant molts anys. Com a pallarès amb arrels a Corroncui o Peracalç, interpreto també el meu passat a partir d’aquesta raça Xisqueta i dels ovins en general.
Les ovelles i cabres es poden trobar per tot el territori, al Pallars Jussà. Fígols, Ortoneda, La Pleta Verda o Santa Engràcia són alguns d’aquests indrets, on pastores i pastors treuen els animals cada dia. Diferents estacions, 2015-2025.
